Hi ha algunes pràctiques d’usuaris del twitter que he anat observant i volia compartir-les amb la comunitat perquè crec sempre n’hi ha alguna que pot semblar interessant i desconeguda.

Canvi de nom d’usuari

Es pot canviar el nom de l’usuari? Totalment. De fet és més fàcil que canviar-se l’avatar. I igual de poc recomanable. Bé, si al vostre avatar no es reconeix la vostra cara, sempre és recomanable. Però no si és reconeixible i no heu canviat molt. Molta gent fa servir els avatars pel filtre mental (per saltar-nos tweets) i si hi ha canvis a les imatges es complica l’invent.

Tornant al canvi de nom d’usuari. Si aneu a l’edició del perfil, veureu que el nom d’usuari és un camp editable. Només cal escriure’n un de nou. Mentre no estigui usat i respecti les normes de twitter, cap problema. Molta gent el que fa (n’hi ha molta que no ho fa, també) és crear de seguida un altre usuari amb l’anterior nom d’usuari (usuari defensiu). D’aquesta manera no vindrà algú i usarà la identitat anteriorment usada (entrem en temes d’identitat, que és sempre un terreny delicat). Sovint hi ha enllaços entrants que un no vol que li ponsollin. O simplement no volem que la gent que ens recorda per l’anterior username ens vagi a buscar i pensi que ens ha canviat la cara, el sexe i fins i tot hem fet un salt a l’edat.

ID d’usuari

Això és un concepte, no una pràctica, però l’introdueixo per les explicacions de més avall.

Twitter ens identifica amb un id. Fins i tot es fa servir per orientar-nos en quant a quants usuaris tenen, ja que és incremental (a principi de setembre anaven pel 189 milions i van informar de 140 milions). Per això per ells no és problema que ens canviem el nom d’usuari, el fan servir com una dada més. Aquest id el fa servir per tot, és a dir, les URL que construeix referint-se a algú de manera interna són a través de l’id.

Qui no em segueix

Twitter permet saber qui no et segueix (encara que potser per obligació) encara que no ho fomenta. Si volem veure la gent que ens segueix, cliquem a Followers. I de seguida veiem qui no retroseguim. Pels que seguim cliquem a Following, però no ens ensenya qui ens retrosegueix. Com ho podem saber? Molt fàcil, hem d’anar clicant usuari per usuari i mirant si a la dreta, amb la informació de l’usuari i els darrers tweets ens apareix el botó d’enviar-li un missatge privat. D’aquesta manera es poden veure els no retroseguidors a raó d’una mitjana d’un cada poc més d’un segon

Qui no em segueix, però ràpid

Hi ha eines externes a tweeter gratuïtes que ens ajuden, tot i que ens poden fer ballar una mica el cap.

La més comentada entre els tweets és la del Friend or Follow. Ens llista la gent que no ens torna la seguida (following), els qui no els hi tornem (fans) i aquells amb qui tenim, almenys, un qui prod quo (friends). Podem descarregar un fitxer csv amb les mateixes dades que ens ensenya i d’altres d’addicionals (com l’id).

Per què ens fa ballar el cap?

Té un funcionament una mica estrany.

• Sembla que agafa els avatars i se’ls guarda. I no comprova mai si l’usuari se l’ha canviat. I ens ensenya la foto antiga. Si fem un onMouseOver, ens enllaça a la imatge nova, això sí.
• Si un usuari s’ha canviat el nom d’usuari, només ens ensenya el nom d’usuari original i ens diu que no el troba o ensenya el nom d’usuari defensiu. O el d’algú que l’ha fet servir però a qui nosaltres, lògicament, no seguim. Com fer-li l’unfollow-back? Complicat. El més segur és fer servir l’eina que ens ofereix twitter, encara que si seguim molta gent, lent. Potser podem descarregar les dades en format .csv i mirar quin id té. Potser hi ha alguna eina que donat l’id et diu a quin usuari correspon (no en conec cap de feta i pública)
• Sovint quan fem onMouseOver ens mostra un botó de Follow quan ja l’estem seguint.

Hi ha altres eines com qwitter que envia un mail de manera (poc) periòdica dient qui t’ha deixat de seguir des del darrer mail. I et recomana que paguis per obtenir la informació més sovint.

Usuaris catacracks

Us preguntareu com pot ser que un usuari tingui 15.000 seguidors i només 5 tweets. Més que cracks són catacracks. Una situació com aquesta és “motiu de cesse” (twitter té les seves normes). La pràctica per aconseguir això és seguir moltíssima gent per després deixar de seguir-los. Com que cal haver seguit probablement més de 250.000 persones per arribar a aquest nivell i twitter en qualsevol moment pot executar la destitució fulminant, cal pensar que ho fa un programeta informàtic (un bot). Per això, catacracks.

A aquests 15.000 els recomanaria que llegissin aquest article.