Històricament hom ha especulat sobre quina és la capacitat del cervell que els humans fem servir. Un 10%, 1%, 0,1%. Fins que hi ha corrents que consideren que el fem servir al 100%. Són aquells que diuen que la capacitat d’informacions que procesa i sintetitza en paral·lel és fascinant. I podem processar més o menys informació de manera simultània segons la concentració que hi dediquem o la quantitat de soroll que hem d’eliminar.

La realitat disminuïda té la capacitat de fer aquesta feina per nosaltres. En una quantitat de temps quasi despreciable pot substituir un objecte d’una imatge per un rerefons que ha inferit en temps real, fins i tot havent-hi moviment. A Alemanya estan treballant en una tècnica consistent en treure resolució, eliminar l’objecte i retornar a la resolució original. De manera que estem parlant de graus de disminució de la realitat.

I aquesta tècnica no és incompatible amb la realitat augmentada, de manera que no només ens focalitzem en allò que ens interessa sinó que, a més, li estalviem al cervell la tasca de netejar el soroll, perquè pugui processar informació rellevant addicional.

Les aplicacions són diverses i en podem veure alguns exemples:

• Al camp de la conducció pot treure de la nostra vista elements que ens distreuen, cosa que faria que, per exemple, veiem els senyals de trànsit que ara se’ns passen per alt.
• En el camp de la seguretat, us imagineu un vigilant d’un estadi que veu com en Jimmy Jump s’aproxima enmig de la gentada? Amb un cartell al costat que informa de qui és i quina consigna hem de seguir. El resultat de la seva visió pot estar coordinat amb un centre de control que processa la informació obtinguda per la seva xarxa de càmeres.
• Un cirurgià podria combinar ambdues tècniques de manera que quedessin eliminats elements que han estat decidits de ser eliminats prèviament, alhora que l’assistència d’un equip en remot, va assistint-lo amb informació rellevant.
• En una gestió de catàstrofes, els membres dels equips que van arribant podrien centrar-se de manera més eficaç en assistir qui necessita assistència urgent, amb un triatge previ i el tipus d’assistència, de manera que els professionals anirien directe on poden ser més resolutius.
• En el camp de la formació, els aprenents de mecànica podrien gaudir d’unitats didàctiques en què inicialment treballen sobre aquelles peces que formen part de la lliçó que són les úniques que veuen, sense necessitat de separar-les del vehicle.

Al vídeo que ens presenten observem que la tecnologia, tot i ser a les beceroles, té molt camp per còrrer. Però algun dia seran part de la nostra quotidinitat.