La fotografia digital implica un problema amb una solució poc clara : l’emmagatzematge.

Hem d’estar satisfets amb el nostre sistema d’emmagatzematge si la seva seguretat és equiparable al valor que donem al nostre fons. Per tant, per les fotografies de família, on es veu com els nens creixen, etc, el sistema ha de ser molt segur i per guardar-les addientment hem de decidir quina combinació de recursos seleccionem.

Fotografies impreses

La manera tradicional té una elevada fiabilitat. No pateixen els virus ni les fallades hard. Les errades humanes les poden destruir però molt menys que amb emmagatzematge digital. I no són susceptibles de forma part d’un botí en cas de robatori. Tot i això es desgasten amb el temps i no poden ser reaprofitades com les digitals. És el sistema més car. Reservat per les millors imatges.

Discs durs

El sistema més còmode i dels més barats. Però el més susceptible a qualsevol de les contingències: error humà, soft, i hard, robatori i accident. Una bona opció és disposar de discos durs diferents que es troben en llocs diferents, de manera que un dels dos pateix una contingència, recuperem les dades immediatament. El problema és com mantenim al dia les còpies (és una infrastructura ben ideada i feina constant).

CDs/DVDs

Una manera cara i poc fiable, però còmoda. Els CDs i DVDs tenen data de caducitat i només la saben ells. De manera que també hem de comptar amb dispositius paral·lels, i comprovar de manera periòdica que existeixen, de manera que si els “cucs” s’han menjat un DVD per dintre, poder recuperar el que hi havia des de la seva còpia.

El núvol

Un sistema barat, còmode i, fins a cert punt, fiable. Tot i això, els sistemes existents no ofereixen garanties totals. També cal buscar molt, si es pot arribar a saber, per trobar com exactament una empresa guarda els nostres fitxers. L’ideal seria aquell que els emmagatzema per duplicat, en datacenters diferents situats en països diferents. I que guarda els arxius eliminats durant 48 hores, per tal de rescabalar-nos d’una errada humana. Per acabar de ser exigents, han de ser energèticament eficients, fins al punt de no oferir el servei de descàrrega immediata, sinó que calgui demanar que volem disposar-ne i que ens diguin quan els tindrem, per tal que estiguin en discos durs apagats mentre no facin falta. No cal que les nostres imatges facin pujar el preu del petroli.

El més semblant que he trobat a això és Picasa Web Album. No diuen com guarden els fitxers ni ofereixen garanties. L’errada humana no la prevenen, però podem aplicar sistemes propis, com tenir les imatges a un compte a part, sense memoritzar la contrasenya al navegador i visualitzar-les des d’un altre compte convidat. Cal tenir en compte que segons com pugem les imatges hi poden aplicar compressió destructiva, de manera que no conservem les fotos al 100% de les seves propietats. Té un cost d’un dòlar per cada 4 Gigues cada any, que podem anar ampliant en blocs segons ens calgui.

Hi ha altres llocs com Amazon S3, DropBox, Ubuntu One, etc, cadascun amb ofertes diferents. Aquests tracten les imatges com fitxers, de manera que no hem de patir per la compressió. Hi ha infinitat de serveis, hem de recordar que qualsevol d’ells pot desaparèixer un dia, sense avisar (no serien els primers), de manera que hem de mesurar la nostra confiança.

Per tant : Combinació de dispositius sobre una organització òptima

Segons el nivell de seguretat podem usar diferents combinacions.

Confiança en el núvol : guardem tots els fitxers a un servei del núvol. O potser millor, a dos de diferents. Anem revisant periòdicament que tots dos són correctes.

Nivell superior : guardem tots els fitxers a un servei del núvol i a un dispositiu a casa (HDD extern o DVDs). Anem revisant periòdicament.

I, com sempre, no estem mai tranquils, que és el que ens passa als humans quan tenim coses que valorem. Ah! I les millors fotos, a més, impreses!

Un parell d’eines per ajudar-nos a economitzar l’espai i organitzar-lo

fdupes

Al moment que ens decidim per un sistema concret, potser ens trobem que tenim les imatges de manera no organitzada i que les hem de juntar. Per aquest propòsit va molt bé comptar amb una eina com fdupes, que informa i/o neteja dels duplicats d’un directori. Primer mira el md5sum de tots els fitxers per comparar el contingut dels que coincideixen i comparar també el contingut, ignorant sempre el nom dels fitxers.

.- fdupes -r -1 .

Informa de tots els duplicats existents

.- fdupes -r -d -N .

Neteja tots els duplicats, borrant a partir del segon cas, segons ha sortit amb l’execució anterior.

extract

Ens dóna totes les metadades d’una foto, interessant si se’ns ha descontrolat l’ordre de les fotos i les volem classificar per dates.

extract -p date IMG_8808.JPG

ens diu la data de la fotografia. Aquesta eina, combinada amb grep i awk, pot generar scripts que ens classifiquen milers de fotos en pocs segons.