El moment de la retirada de Steve Jobs, una de les ments empresarials més brillants del canvi de mil·leni, és el millor per repassar l’inici de la història : l’Apple I, llençat el 1976.

Es tracta de la materialització d’una idea no massa desaforada, ja que molts ja l’havien tingut semblant per aquell temps: un ordinador amb la potència d’una calculadora científica, amb un sistema operatiu propi (ehem, millor diguem-ne firmware), on hom podia gravar textos en una cinta de casset, rebre teletips (que arribaven per la línia telefònica) i aprendre a programar amb BASIC i ensamblador. També s’hi podria jugar. Tot connectat a una tele, que no formaria part del producte. El teclat no seria gens ergonòmic. Per què calia sacrificar el disseny? Era impossible passar-se moltes hores treballant-hi en un dispositiu així.

La innovació era la gran usabilitat que representava poder treballar amb un teclat que recordava una màquina d’escriure en un moment en què els ordinadors funcionaven amb interruptors de palanca.

El van implementar i el van comercialitzar. Costava 666,66 US$. Era fet a mà, fet a l’habitació de Jobs i, quan es va fer petita, al garatge de casa. Van vendre 200 unitats en poc més d’un any, quan van treure l’Apple II.

No servia de gaire però van aconseguir el que volien: ser ells qui ho fessin i que tothom se n’assabentés. Van obrir una finestra al que seria la microinformàtica i atreure les mirades, algunes de les quals més tard els facilitarien el finançament per fer coses més grosses. Segur que els 200 compradors es van moure més per la passió que no pas pels problemes que esperaven que els solucionessin. Val la pena tenir un ordinador encès les 24 hores per estalviar el soroll d’un teletip quan arriba? Quants dispositius teletip van ser definitivament arraconats amb la compra d’un Apple I? No crec que gaires.

La materialització d’aquesta filigrana va ser obra d’una sola ment: Steve Wozniak, un company de feina de Jobs que va dissenyar el kit complert. Però com ho va fer? Quin va ser el seu punt de partida?

Creant un ordinador

Al març de 1975 Woz, un dissenyador de calculadores de 24 anys a Hewlett-Packard, portava temps somiant a fer un microordinador i va acudir a una trobada amb una colla de nerds com ell. I van parlar de tecnologia. Va aprendre què era un microprocessador i aquesta era la dada que li faltava. En sortir de l’apassionant xerrada va començar a pensar en el disseny. Aquella mateixa nit va sorgir tota la idea del que seria el seu propi ordinador personal.

Donava la casualitat que els treballadors d’HP podien adquirir el microprocessador MOS 6200 per només 20$ (!). A la seva feina treballava amb un terminal de vídeo (una pantalla) del qual va aprofitar-ne els xips. Aquest terminal el feia servir per connectar-se a ARPANET. O dit d’una altra manera, a la internet de llavors.

El firmware el tenia als dos xips PROM. Es tracta d’uns xips que amb una màquina adequada es poden programar, com un CD. Treballant a HP, tenia tot el que necessitava. Fins i tot un oscil·loscopi que li va caler per veure a quines connexions s’havia equivocat.

Amb la memòria RAM se n’havia sortit prou bé. Però el seu amic de l’Institut, Steve Jobs, va aconseguir-li memòries de marca Intel, que milloraven molt el seu disseny. No només això, sinó que avui dia, aquell disseny de memòria continua vigent. Sembla que aquest amic seu era molt bo aconseguint coses de la gent. A més estava molt apassionat amb l’ordinador i li preguntava si algun dia es podrien interconnectar o s’hi podria posar un disquet.

L’ordinador havia de tenir un llenguatge. I un tal Bill Gates s’havia fet conegut en escriure un programa intèrpret de BASIC. I ell va aconseguir-ne el codi (!). Així va decidir que el seu ordinador funcionaria amb BASIC.

Amb tot això, el seu amic Steve Jobs, potser ja cansat de collir pomes, el va convèncer per formar una empresa. No va dir-li res que guanyaria diners. Li va provocar l’impuls. Steve Jobs, per aprofitar el talent de Steve Wozniak va despertar la seva passió. Li va dir que si no sortia bé almenys haurien tingut una empresa

I amb l’Apple I i aquesta frase, comença la història.