Una notícia sobre una nova demanda contra Google m’ha sorprès per la sèrie de confusions que acumula. Després que fa més de 30 anys una explosió d’un camió-cisterna de gas liquat explotés davant del Càmping Alfacs, matant més de 200 persones (foranes a la zona), queda el record del que va passar però des de sempre, no gaire voluntat de reviure’l. Ara la notícia ve a ser:

Un jutjat d’Amposta ha admès a tràmit la denúncia de l’empresa Alfacs Vacances contra Google Espanya, per provocar-los pèrdues, mostrant a l’inici del resultat tant en URLs com en imatges, continguts referits a la massacre. El demandant invoca el dret a l’oblit i considera que l’algorisme de Google és parcial, ja que Hipercor o el Casino MGM de Las Vegas gaudeixen de resultats més satisfactoris [Més...]

Crec que en la notícia (desconec com de fidel és als fets), hi ha unes quantes confusions

Dret a l’oblit

Quasi diria que la invocació del dret a l’oblit ha de ser una confusió del periodista (ja hem matat dos missatgers, aquest i Google). No em crec que la gent del món del Dret puguin caure-hi. El Dret a l’Oblit és el referent a la intimitat d’una persona que va fer un moon-shining davant una discoteca quan tenia 18 anys i dues dècades més tard, amb la pena pagada, té dret a que no sigui una dada associada al seu nom. Però un accident que fins i tot va provocar canvis en la legislació, inversió urgent en infraestructures i ha estat molt estudiat en gestió de riscos i emergències durant aquestes dècades, difícilment pot ser un cas a oblidar.

Qui és Google

És una empresa de Califòrnia. Per denunciar-lo cal anar allà. I cal recordar que les lleis de Califòrnia avantposen el dret a la propietat intel·lectual al de la protecció de dades. Google Espanya és un gestor de publicitat. És molt difícil treure’n res sobre continguts des d’un jutjat d’Amposta.

Algorisme de Google

Imaginem aquesta notícia fictícia:

El jutjat del Cascall ha admès a tràmit la denúncia d’una empresa contra una consultora financera per haver inclòs a l’auditoria externa, en aplicació del Pla General Comptable, les despeses de generar uns estocs als que no s’ha arribat a trobar sortida.

Inimaginable. Però anàleg. Potser algú dirà que no es pot comparar el Pla General Comptable amb l’algorisme de Google. Certament té raó. L’algorisme de Google és una autoritat molt més forta que qualsevol llei financera de qualsevol estat.

Abans que es donés aquesta notícia, l’empresa potser el que faria seria contractar una empresa de publicitat per vendre aquests estocs. Amb els resultats de Google passa igual. MGM Las Vegas i Hipercor han degut gastar molts diners en la seva imatge durant els anys següents a les seves tragèdies. I han generat una quantitat de buzz pròpia de les seves necessitats. Això ha fet que hi hagi moltes imatges (i algunes de boniques) i molts resultats sobre continguts generats per ells mateixos han fet davallar els resultats no desitjats. És a dir, han cuidat la marca.

Què cal fer en aquests casos

El que cal fer en casos com aquests és senzill. Contractar una empresa especialista en SEO, com http://www.argus.net que treballi aquests resultats. Amb fotos boniques, interessants pel client, amb nous continguts. Al cap d’un temps, els resultats no desitjats començarien a decaure fins quedar perduts entre la multitud. Imatges com aquesta: